[vc_row][vc_column][vc_column_text]
El passat 13 d’abril, des d’Orum Center vam organitzar una jornada sobre la e-teràpia i les noves addicions. Amb el suport de la Facultat de Psicologia de Lleida i el Departament d’Ensenyament, van participar ponents locals de gran prestigi, com Àlex Palau, Anna Martínez i Anna Salazar, i referents internacionals, com Marc Masip (col·laborador amb Jordi Évole) i Ivan Alsina, professor investigador en e-teràpia i Realitat Virtual.
Durant tot el dia, els pares, professionals i usuaris van poder debatre i analitzar sobre idees teòriques i tallers pràctics. Al final, es van recollir més de 70 conclusions. Aquí, intentaré resumir les principals.
Els professionals de diferents àmbits, com l’Àlex Palau, ens van ensenyar que al final de tot d’un joc sempre hi ha una botiga que ven (tu pots comprar amb euros o Robux) i que la relació dels videojocs i els jocs d’atzar és total per una qüestió de modelatge i aprenentatge. El que comença de forma innocent com un entreteniment per a nens i nenes, al final produeix adults que s’enganxen als jocs on-line d’apostes i altres similars.
Prohibir el mòbil a les escoles
Entre els mateixos professionals, no tenim clar si hem de parlar d’addiccions o problemes amb les noves tecnologies. En Marc Masip ho té clar. Defensa restringir l’ús de l’’smartphone’ fins als 16 anys i prohibir el mòbil a l’aula.
Una de les conclusions va ser que el mòbil ha d’estar regulat amb unes normes estatals i una formació als pares, professionals i joves perquè la societat i els nuclis familiars estem normalitzant conductes o formes de fer de les noves tecnologies (mòbils, tauletes i ordinadors) als joves i als no tan joves. Encara no som conscients de la gravetat de la situació que està venint i que arribarà aviat.
Com va dir un pare del públic assistent a la jornada, la televisió abans era dolenta, però ara és un mal menor dins d’un mal major que s’està estenent com una epidèmia silenciosa.
Alarmisme o prevenció?
Alguns quan llegeixin aquest post, consideraran que sóc un alarmista. Jo els hi respondria que hem de fer molta prevenció, recordant-los que el 18% de la població d’entre 14 i 18 anys realitza un abús en les noves tecnologies, segons les dades estatals. I la tendència va ‘in crescendo’. Però… què passa amb els adults?
Doncs que utilitzem les pantalles amb molta alegria sense saber que generen dopamina, coneguda com l’hormona de la felicitat. Aquesta provoca que ens enganxem. I si no… proveu què passa si li traieu a un nen de quatre anys el mòbil o la tauleta quan porta més de mitja hora jugant. Feu el mateix experiment amb un adolescent i proveu de deixar-lo 24 hores sense whatsapp o Instagram. Però no cal anar tan lluny. La comprovació la podem fer nosaltres mateixos. Deixeu 24 hores d’utilitzar el mòbil. I si pot ser, un dia festiu. Notareu un canvi positiu en el vostre entorn familiar.
La manca de consciència en la utilització alegre de les noves tecnologies i marcar normatives en el seu ús són els dos eixos sobre els quals hem de reflexionar a partir de la jornada.
F. Xavier Amat Garcia
Psicòleg d’Orum Center
[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]
