La psicòloga Íngrid Ros enumera una sèrie de consells per passar de pantalla al món real en una nova entrega del podcast d’Orum Center.
Si als noranta es tractava de regular les hores que els nostres joves dedicaven a la televisió, amb l’arribada del nou mil·lenni s’hi van afegir els mòbils, les tauletes i els videojocs online, en què passar de pantalla esdevé el repte principal. Per tant, hem passat d’una sola pantalla a desenes de pantalles que hem d’aprendre a gestionar el millor possible, per als nostres fills però també per a nosaltres mateixos.
I és que resulta d’allò més difícil posar-hi límits, sobretot quan parlem de quelcom tan indispensable en el marc de la societat actual com la tecnologia, que en cas de fallar pot desembocar en nomofòbia, por irracional a no tenir el telèfon o estar desconnectats.
Per això cal aprendre a regular les hores que passen els nostres fills davant d’una pantalla, àrdua tasca si tenim en compte que molts pares no van néixer amb aquesta tecnologia i a penes hi han conviscut. D’aquí que esdevinguin tan necessàries unes pautes per gestionar aquesta relació amb la tecnologia, en què ha de ser l’adult qui acompanyi l’adolescent.
També cal conèixer les conseqüències que poder derivar d’un excés de la mateixa en els joves. Que aquests, des de ben menuts, siguin capaços d’utilitzar mòbils i tauletes amb tal facilitat no és res del qual sentir-se orgullós, ans al contrari, atès que parlem d’un signe que ens ha de mantenir amatents en tractar-se d’una tecnologia tan a l’abast de tothom.
Problemes de desenvolupament
Així, doncs, que els menuts de casa passin moltes hores davant de les pantalles acabarà afectant negativament el seu desenvolupament. En aquest sentit, no podem abocar els nostres fills a qualsevol pantalla de la nostres llars en detriment d’altres jocs que s’adiguin més i millor a la seva edat. De fet, el cervell no es desenvolupa igual en un nen petit que juga amb aquestes eines tecnològiques respecte d’un altre que ho faci al carrer o al bell mig de la natura.
Romandre molt temps davant d’una pantalla en aquestes edats tan primerenques pot comportar greus conseqüències en l’escorça prefrontal, una part del cervell que es desenvolupa entre el primer i segon any de vida fins als 25 anys. La falta de maduració d’aquesta zona cerebral pot fer-se palesa en la manca d’atenció i concentració o l’escàs control dels impulsos, entre d’altres, per part dels nostres fills.
De mitja ens passem set hores diàries interactuant amb el mòbil i la tauleta, tot i que el teletreball n’haurà incrementat l’ús, i aquest és temps que retirem d’altres aspectes de la nostra vida més positius per a nosaltres. Parlem del temps de lleure, de sortir i parlar amb els amics cara a cara, d’un hobby en particular o de passar temps amb la família o amb nosaltres mateixos.
L’hormona de l’estrès
La sobreestimulació provocada per les xarxes socials entela la nostra consciència. Penseu-hi: quants cops us haurà passat el temps volant mirant fotos i vídeos a Instagram? De resultes d’això apareix la nomofòbia, és a dir, la por irracional a no tenir el mòbil i, per tant, a estar desconnectats, així com a estar-nos perdent coses, quan de ben segur ens perdem més coses quan estem connectats a la xarxa.
Aquest fet, a nivell psicològic, pot desembocar en estrès, regulat per l’hormona de l’estrès, anomenada cortisol. Tal com explica l’experta en la matèria Marian Rojas, quan estem davant d’una amenaça o un repte, aquesta hormona va en augment, la qual cosa, dins d’un rang, ens aportarà energia, però quan estem sofrint un període molt prolongat d’estrès, per exemple a causa d’una sobreexposició a la tecnologia, es produirà una desregulació del cortisol, i, conseqüentment, efectes nocius per al nostre cos i ment, com ara gasos, migranyes, caiguda del cabell, irritabilitat, inquietud…
Les pautes a seguir per tenir una vida sana i, sobretot, una relació sana amb la tecnologia és mirar que aquesta no ens controli, sinó controlar-la nosaltres, i aprendre a desconnectar. En definitiva, prémer el botó d’apagada. A la pràctica, cal buscar aficions no digitals per tal que les nostres hores de lleures estiguin allunyades de la tecnologia. De la mateixa manera que cal buscar uns horaris per a la tecnologia, pactant-les amb els nostres fills.
Ara bé, si els demanem que no es passin tantes hores jugant amb el mòbil, nosaltres haurem de ser un exemple per a ells. Per passar de pantalla al món real, i fer-ho junts.
