Carrer Ballester, 9, 25002 Lleida
973 23 83 85

Mare feliç, infant feliç

Deixem-nos de sentir culpables, mares del món

 

Sílvia Amat, codirectora i cap de l’Àrea de Logopèdia i Psicopedagogia d’ORUM CENTER amb una dilatada experiència en Atenció Precoç i en teràpia Familiar Sistèmica

Irradiar felicitat, aquest és el meu plantejament mares del món que us faig avui que diuen que és el Dia de la Mare. Com si no ho fos cada dia el Dia de la Mare, no trobeu? 

La meva mare sempre diu: “Mare feliç, infant feliç”. Em quedo amb la senzillesa d’aquesta imatge i amb la pau que em produeix saber que si jo em procuro l’alegria, els meus fills aprendran justament això de mi. Perquè com sabem, els nens calquen els nostres estats d’ànim. Deixeu de parlar-los tant i abraceu-los més, deixeu de sentir-vos males mares, estimeu-vos més i recordeu: mares felices, fills feliços. 

Deixeu ja de dir-vos que sou males mares! Sé que moltes us podeu sentir així perquè creieu que no podeu estar a tot arreu. Però és que realment hi heu d’estar? No. Estigueu amb vosaltres, senceres i serenes, cultiveu l’alegria i la podreu transmetre, però comenceu per vosaltres

Són dies complicats en què sembla que la responsabilitat de les mares, per si ja no fos prou, es multiplica. Ara també fem de profes i reportem als mestres l’evolució dels nostres fills, que, al seu torn, treballen al costat nostre, mentre pensem en fer la compra online i en què farem per dinar, si falta res a la nevera, si hem endreçat una mica l’entorn per fer-lo més habitable en dies de confinament… I en consolar els petits de casa quan perden la paciència… normal!

 

Prou. Deixem-nos d’històries que repliquen un sistema competitiu molt allunyat de l’essència de la maternitat i l’amor i centrem-nos en l’essencial: el nostre benestar.

Perquè de mare com tu només n’hi ha una i ets tu. Ets la columna vertebral de la família, però no ets superwoman. Demana ajuda, delega, fes còmplice a la teva parella (que no caldria, ja ho hauria de ser i espero que així sigui) i si no tens parella, no passa res, sola s’hi està de conya. Oi que sí? Perquè el benestar de la tribu comença en el teu propi benestar.

Les mares tenim instal·lat un radar especial que es dispara de forma natural quan alguna cosa del nostre voltant es fa disfuncional. Prioritzem les necessitats dels nostres fills, som incansables, incombustibles, treballadores infinites, capaces d’arribar a nivells de desgast físic i emocional impensables per nosaltres mateixes. Ep, i com les treballadores més motivades de l’univers, sempre amb bon humor! Mentre freguem pensem en els deures del nen o si s’ha acabat la rentadora i sovint ens podem arribar a sorprendre atenent una trucada inesperada amb els auriculars posats per no atabalar els altres.

 

La natura és poderosa, ens ha donat el tresor més preuat, els nostres fills. És clar que estem agraïdes, però som persones i tenim sentiments. I sí, de vegades no volem veure ningú, volem estar soles, trobar silencis, moments per nosaltres, per pintar-nos les ungles o per depilar-nos… I ens sentim culpables??? Ni de conya! 

Això va al revés, segueixo recordant el que em diu sempre la meva mare: “Mare feliç, infant feliç”.

No som males mares, som persones reals, que de vegades voldríem viure soles en una illa deserta perquè, com és normal, ESTEM CANSADES.

Demanem ajuda, practiquem les carícies, estem amb els nens, si no podem molta estona, siguem-hi presents al 100% quan estem amb ells. Val més qualitat que quantitat. Fora mòbils, maternitat conscient i qui ens esperi, si realment ens hi vol, s’esperarà. Demà serà un altre dia.

Una mare fa el que pot i sempre tindrà al costat el seu bé més preuat: els seus fills. No ens culpem més, busquem espais d’amor propi i cultivem-los. Procurem primer el nostre benestar i els nens aprendran a crear el seu.

Males mares del món, l’amor no és patiment, l’amor és alegria. Si el practiqueu, els esteu ensenyant a ser feliços amb el vostre exemple. No hi ha millor aprenentatge que l’exemple.

 

Estimeu-vos i ja està.

Port Relacionados

Publica una opinió