[vc_row][vc_column][vc_column_text]I després que?
El cap de setmana 25 i 26 d’Abril he tingut l’oportunitat d’assistir al primer congrès nacional del Síndrome Asperger d’España entre famílies i professionals com a eix vertebrador
d’adults amb SA i treballant en un mateix espai famílies i professionals, un encert
tot plegat. Una de les primeres conclusions que vaig poder verificar es la sentència de la
Doctora i Psiquiatra Leonor Montoliu "no tenemos estudios sobre población adulta
en SA i escasos en TEA; i ràpidament com a efecte immediat tenim un buit
d’instruments de diagnòstic i de biografia.
Aleshores una de les ponents Carmen Molina Villalba del projecte Sinteno de Madrid
i SA “¿ y despues de los 18 años desparecen del Mapa como por arte de Magia?”
que va treure els riures del públic. Les estadístiques que varen donar segons els
ponents era de 1/1000 en 1988 en TEA a 2010 1/88 en TEA segons DSM-V i la cosa
no va a menys.
Però que succeeix quan aquests nens i adolescents passen a ser adults ? com deia
anteriorment no desapareixen de forma màgica si no que segueixen allí. En aquest
punt d’inflexió tenim dispositius en atenció precoç molt potents de treball CDIAP ,
CSMIJ etc.. però i després?
La veritat que una altra de les conclusions va ser que la família son cabdals en
aquest procés tant com elements actius en la teràpia de treball com elements
esmortidors de la situació personal dels nostres SA, TEA o AAFF i que l’entorn s’ha
de moure des de la perspectiva de la PCP la Planificació Centrada a la Persona que
ja uns anys que ho tenim en les nostres terres i cada vegada s’allarga més el seu
funcionament, però la clau en tot aquest desenvolupament i treball és
l’associacionisme com vam poder copsar aquests dies. Famílies que demanen des
de les associacions i que aquestes encara que siguin de camps e interessos
diferents han de treballar conjuntament per aconseguir sentir les seves veus
d’aquests persones i sobretot que siguin visibles a la resta de la societat.
Com a exemple de metodologia que està experimentada i que tots els participants
vam estar d’acord unànime son les activitats de teatre i les experiències aportades
per professionals del teatre que desconeixien a priori les característiques de SA ,
TEA o AAFF.
M’agradaria acabar amb una petita lluita a nivell molt micro que és utilitzar el
llenguatge correctament per a que les paraules no s’utilitzen tant alegrement i
algunes vegades de forma despectiva començant per nosaltres mateixos i acabant
pels mitjans de comunicació i per tant es faci un correcte bon ús i amb cura i que
quan algú les utilitzi de forma despectiva ( com per exemple: es que sembles un
autista… o aquest entrenador les seves respostes son d’autista….) li puguem
corregir-lo amb una actitud de molt bon rotllo i amb carinyo.
Os deixo amb l’ eslògan del Congrés
“ Todos somos iguales todos somos diferentes”[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]
