logo-orum

I després què?

[vc_row][vc_column][vc_column_text]I després que?

El cap de setmana 25 i 26 d’Abril he tingut l’oportunitat d’assistir al primer congrès nacional del Síndrome Asperger d’España entre famílies i professionals com a eix vertebrador

d’adults amb SA i treballant en un mateix espai famílies i professionals, un encert

tot plegat. Una de les primeres conclusions que vaig poder verificar es la sentència de la

Doctora  i Psiquiatra Leonor Montoliu "no tenemos estudios sobre población adulta

en SA i escasos en TEA; i ràpidament com a efecte immediat tenim un buit

d’instruments de diagnòstic i de biografia.

Aleshores una de les ponents Carmen Molina Villalba del projecte Sinteno de Madrid

i SA “¿ y despues de los 18 años desparecen del Mapa como por arte de Magia?”

que va treure els riures del públic. Les estadístiques que varen donar segons els

ponents era de 1/1000 en 1988 en TEA a 2010 1/88 en TEA segons DSM-V i la cosa

no va a menys.

Però que succeeix quan aquests nens i adolescents passen a ser adults ? com deia

anteriorment no desapareixen de forma màgica si no que segueixen allí. En aquest

punt d’inflexió tenim dispositius en atenció precoç molt potents de treball CDIAP ,

CSMIJ etc.. però i després?

La veritat que una altra de les conclusions va ser que la família son cabdals en

aquest procés tant com elements actius en la teràpia de treball com elements

esmortidors de la situació personal dels nostres SA, TEA o AAFF i que l’entorn s’ha

de moure des de la perspectiva de la PCP la Planificació Centrada a la Persona que

ja uns anys que ho tenim en les nostres terres i cada vegada s’allarga més el seu

funcionament, però la clau en tot aquest desenvolupament i treball és

l’associacionisme com vam poder copsar aquests dies. Famílies que demanen des

de les associacions i que aquestes encara que siguin de camps e interessos

diferents han de treballar conjuntament per aconseguir sentir les seves veus

d’aquests persones i sobretot que siguin visibles a la resta de la societat.

Com a exemple de metodologia que està experimentada i que tots els participants

vam estar d’acord unànime son les activitats de teatre i les experiències aportades

per professionals del teatre que desconeixien a priori les característiques de SA ,

TEA o AAFF.

M’agradaria acabar amb una petita lluita a nivell molt micro que és utilitzar el

llenguatge correctament per a que les paraules no s’utilitzen tant alegrement i

algunes vegades de forma despectiva començant per nosaltres mateixos i acabant

pels mitjans de comunicació i per tant es faci un correcte bon ús i amb cura i que

quan algú les utilitzi de forma despectiva ( com per exemple: es que sembles un

autista… o aquest entrenador les seves respostes son d’autista….) li puguem

corregir-lo amb una actitud de molt bon rotllo i amb carinyo.

Os deixo amb l’ eslògan del Congrés

“ Todos somos iguales todos somos diferentes”[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]