logo-orum

Estima’m quan menys m’ho mereixi perquè és quan més ho necessito

L’adolescència és una època en la qual el nen passa de nivell i està en el camí de convertir-se en adult. I això, a vegades també pot ocasionar una crisi a la família. Segons els experts, l’adolescència és una moratòria social que atorga la societat. Són temps de definició, de construcció de la identitat, canvis d’opinió constants i  fluctuacions emocionals.

Com a conseqüència d’aquesta època de canvis, a l’adolescència es visualitza un conflicte amb dos actors: el jove que no vol deixar les comoditats de quan era nen, però alhora vol ser tractat com un adult, i els pares i mares, que han deixat de ser uns referents als quals sempre s’obeeix per passar a ser part important de la confrontació.

 

Què hem de fer com a pares i mares?

Escoltar, deixar que s’equivoquin, permetre que creïn la seva pròpia consciència i criteri… però mantenint uns límits. “Els hem d’entendre, comprendre les seves emocions i que se sentin acompanyats”, explica el psicòleg clínic d’Orum Center, Víctor Tello. En un moment en què desmitifiquen la figura paterna i materna, “la nostra empatia i capacitat d’adaptació resulta clau perquè puguin navegar en el mar d’emocions i sentiments barrejats que estan vivint”. En definitiva, el més important per un adolescent és “sentir-se sentit”.

 

Tres maneres de treballar

En el moment que ens trobem un cas d’aquest tipus, a Orum Center treballem de tres maneres:

  • Individualment: Amb l’adolescent fem sessions i introduïm els pares i mares als 10 minuts finals de la trobada.
  • Teràpia familiar: És una intervenció en l’àmbit de relacions entre els subjectes de la família. Intentem que aquesta canviï dinàmiques i millori la forma de resoldre els problemes des dels seus propis recursos. Fomenten la convivència entre les dues parts i treballem la capacitat d’adaptació als canvis i la gestió que aquests produeixen.
  • Psicomediació: A través de la figura de dos terapeutes, la família estableix acords i s’arriba a un pacte.

 

Què li passa a un adolescent?

  • Busca la seva identitat. Encara no ha format els seus valors i per això és important que construeixi les seves opinions.
  • Temporalment, està desubicat. Tot ha de ser ara mateix. El present pren importància i passa per davant de tot.
  • Fluctuació emocional. És capaç de defensar una idea a ultrança i canviar d’opinió cinc minuts més tard.

 

Quan comença i quan s’acaba l’adolescència?

L’adolescència acostuma a ser un període que en els nens sol començar als 12 anys i en les nenes, en alguns casos, es pot iniciar de forma precoç als 10-11 anys, tot i que depèn de cada persona.

Sabem quan s’acaba? Quan el nen comença a intuir qui és i cap a on vol anar, demostrant responsabilitat. Durant aquest viatge, descobreix els seus valors, la sexualitat i finalitza el trajecte tenint una identitat i defensant-la. El Víctor Tello ens ho explica: “en el moment que un adolescent ja és capaç de decidir i es comença a conèixer, s’està convertint en un adult”.

L’adolescència és una etapa en el que l’únic que necessiten els adolescents és tenir algú per si cauen. Sense dir-ho, estan demanant amor: Estima’m quan menys m’ho mereixi perquè és quan més ho necessito.