Carrer Ballester, 9, 25002 Lleida
973 23 83 85

El Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH), un gran desconegut

Cristina Soler, psicòloga general sanitària
Cristina Soler, psicòloga general sanitària

Desatenció, impulsivitat i hiperactivitat. Dificultat en el control dels impulsos i frustració quan no s’aconsegueix una recompensa immediata. Variabilitat en el rendiment, en la regulació de les emocions, en concentrar-se, en focalitzar l’atenció en una tasca i en poder aïllar els estímuls distractors. Nens que reconeixen les emocions dels altres però els costa captar els dobles sentits de les coses… per exemple. Aquesta seria una radiografia ràpida dels efectes del Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH).

Ara ens cal explicar que amb el TDAH s’hi neix, és a dir, que és un trastorn d’origen neurobiològic. Les persones afectades per aquest trastorn tenen l’àrea del cervell prefrontal diferent.

Al cervell hi ha neurotransmissors que són molècules que s’encarreguen de transmetre senyals elèctrics entre les neurones. És a dir, els neurotransmissors són els encarregats de connectar les neurones perquè circuli la informació.

Les persones amb TDAH tenen un desequilibri químic d’aquests neurotransmissors, fet que provoca dificultat en el control d’impulsos i en l’atenció. L’alteració de l’atenció es produeix en els neurotransmissors que afecten la capacitat de concentració: la dopamina, la serotonina i la noradrenalina. És a dir, la zona afectada és l’àrea prefrontal i està relacionada amb les funcions executives, que són les encarregades que les persones siguem capaces de focalitzar l’atenció en una tasca i aïllar els estímuls distractors, entre moltes altres.

En les persones amb TDAH aquest funcionament no és l’adequat. En el TDAH  hi poden estar associats altres trastorns com el trastorn negativista desafiant,  dificultats en aprenentatges (lecto-escriptura…) o trastorn de l’estat d’ànim. Però aquests no es donen sempre.

 

Quan es comença a detectar?

Normalment les primeres sospites es produeixen als 6 o 7 anys i solen venir d’exigència des de l’escola. Solen ser nens que a banda de tot el que hem enumerat, no se saben planificar, organitzar i de vegades el propi trastorn pot portar associat conductes agressives, trastorn de l’estat d’ànim negativista desafiant, conductes agressives… tot i que no sempre.

La família pot anar trampejant la situació però quan sol esclatar de debò és a l’Institut, cap als 12-13 anys. La realitat però és que si no s’agafa a temps pot acabar degenerant en una mala situació tant per al nen com per als pares així com també en la incomprensió dels mestres.

De vegades escoltem la frase de “podria estudiar més” però no som conscients que per a aquell nen estudiar és un gran esforç i en aquest punt és quan sovint s’entra en un bucle en què si el nen només rep missatges negatius es col·lapsarà.

Hem de conèixer la realitat d’aquest trastorn en primer lloc, per comprendre’n les conseqüències, identificar-les i transformar la nostra reacció en missatges positius i motivadors. Perquè si no és així el nen no se sent capaç d’estudiar, la família no entén res i l’escola no sap com ajudar ni al propi alumne ni als seus pares, que només reben a l’agenda notes negatives.

 

Una autoestima malmesa

Des d’Orum Center animem als centres docents que sospitin d’un mal funcionament en què demanin ajuda, perquè els nens amb TDAH solen ser nens amb una autoestima malmesa perquè han entrat en una roda que costa molt de trencar.

Cal que els centres docents coneguin molt bé aquest trastorn, cal procurar augmentar el rendiment d’aquests nens, facilitar el seu benestar emocional, ajudar al bon funcionament dels centres i formar tant pares com mestres (psico-educació).

 

Què fer quan rebem un diagnòstic  

Des d’Orum el primer que fem és una valoració completa dels nens i un cop hem vist el cas tots els professionals emetem un diagnòstic sempre confidencial. El pas següent és informar a la família i a l’entorn educatiu del nen, així com orientar-los i formar-los per fer front al dia a dia d’aquest nen amb especial dificultat. Establim un seguiment i unes coordinacions per avaluar-ne la millora.

 

Adolescència i TDAH

Si bé és cert que en l’etapa infantil és quan sol aparèixer els indicis del TDAH, és en l’adolescència en què pot haver-hi una altra alerta. El cervell emocional d’un adolescent té dificultats en regular i gestionar emocions, ja que sol tenir conductes i accions més emocionals i per tant, més impulsives. De fet de vegades és difícil en aquesta etapa saber què és TDAH i què forma part de l’adolescència.  

 

El tractament

El tractament contempla l’abordatge psico-educatiu i és un tractament multimodal amb tècniques de modificació de la conducta, teràpia congnitiva-conductual, sistèmic, tractament farmacològic i psicopedagògic. En la intervenció hauran de tenir un paper actiu tant els pares com els professors així com tots els recursos que tinguem a l’abast.

 

Psico-educació, consells pràctics

Orum organitza tallers per a pares, professors i famílies on remarca diferents necessitats. Fer una llista de les coses més fàcils per ell, començar per objectius petits com rentar-se les dents, recollir l’habitació i en definitiva objectius a curt termini amb conseqüències clares. La clau és involucrar-lo en aquest procés, en la mesura del possible.

 

Com explicar-li?

A partir de certa edat se li ha d’explicar al nen quines dificultats té perquè en sigui conscient. És la manera que funcioni la teràpia. Anticipar-se, amb tasques concretes, instruccions curtes.

Hem de tenir en compte que tenim davant un nen molt emocional, que necessita molt suport emocional, missatges positius constants, encara que no ens els demani.

Per exemple, no és el mateix dir: “ets un desordenat” que dir: “tens l’habitació desordenada”.

 

Variables del TDAH

Pot haver-hi nens que tinguin una afectació més de tipus atencional, d’altres on la seva hiperactivitat-impulsivitat sigui més destacada i d’altres que tinguin una afectació de les dues característiques. També es pot donar el cas que hi hagi nens sense hiperactivitat i que acabin passant desapercebuts perquè no hi ha res conductual que distorsioni l’aula.

 

 

El TDAH s’hereta

El TDAH té una base genètica, tot i que l’origen és poc clar perquè hi ha diferents postures. El que està clar és que dura tota la vida i la feina dels psicòlegs i de l’entorn en general és donar les eines perquè aquella persona en l’edat adulta pugui utilizar-les de manera eficaç.

 

Els problemes de la no detecció

La complicació de no detectar a temps el trastorn és que l’afectat, la familia i l’escola entra en un cercle viciós, amb baralles, missatges negatius, càstigs constants que al final deixen de tenir efectes. El que cal en aquests casos és que la familia i l’entorn de l’afectat tingui clar un “Manual d’instruccions” de la situació.

 

El valor afegit d’Orum

El TDAH pot tenir associats trastorns de psicopedagogía o de logopedia. A Orum tenim un equip de professionals que abasta des de la psicopedagogia, la logopèdia o la psicologia que ens permet fer valoracions conjuntes per oferir un abordatge multidisciplinar.

Port Relacionados

Publica una opinió