Papageno és un home adult i humil que prova de treure’s la vida repetidament a La Flauta Màgica, obra de Mozart en què tres follets s’encarreguen de presentar-li diverses alternatives al suïcidi. Un argument que, malauradament, no veiem replicat al món real, on a falta de follets, els mitjans de comunicació haurien d’exercir, en part, tal funció. En parla el nostre psicòleg Víctor Cabrerizo al podcast d’Orum Center.
Tant l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ens faciliten xifres esgarrifoses sobre el suïcidi, primera causa de mort al primer món, també entre els adolescents. Cada 24 hores moren a Espanya deu persones que opten per treure’s la vida voluntàriament, amb una major predisposició per part dels homes.
Heus ací la importància del fenomen denominat efecte Papageno, en honor al personatge de l’òpera de Mozart, que ha comportat la confecció d’una guia per part de l’OMS i altres organismes en què es donen a conèixer diverses directrius a l’hora de publicar notícies sobre el tema als mitjans de comunicació.
Caldria parlar més obertament sobre el suïcidi, amb informació empàtica i responsable, que doni pistes sobre on acudir en cas de pensaments suïcides i que també sigui útil per al seu entorn. Així, doncs, l’efecte Papageno desmenteix l’anomenat efecte crida dels mitjans que parlen obertament sobre el suïcidi, perquè tot allò que esdevé tabú acaba resultant més perniciós que no pas el que es pretén silenciar.
Homes i adolescents, els principals afectats
La medicina moderna veu el suïcidi com un problema de salut mental associat a factors psicològics com, per exemple, la dificultat de viure amb depressió, patiment i altres trastorns i pressions mentals entre les quals sobresurt la violència institucional. Parlem d’exclusió, segregació, coacció… violències estructurals vehiculades, al seu torn, per les estructures econòmiques, sexuals o de gènere que regulen les societats actuals.
D’altra banda, la bretxa de gènere explica que els homes siguin més propensos al suïcidi, per la frustració d’ells en cas de no poder complir les expectatives socials que “exigeix” la ideologia masculina. Si els homes han de ser forts, racionals, dominants i autònoms per estar a l’alçada de la seva pròpia masculinitat, lògicament els costarà més demanar ajuda.
Els adolescents conformen l’altre bastió de batalla de la psiquiatria i la psicologia en aquest camp, i és que la pròpia societat esdevé el caldo de cultiu de les tendències suïcides d’aquests. De fet, dels 15 als 29 anys es considera l’edat crítica, sobretot fins al 20, és a dir, quan es forma la seva identitat, en estar sotmesos a un nivell d’exigència inapropiat. Atès que l’assetjament escolar n’és un dels desencadenants principals, recomanem començar a abordar aquesta temàtica a les escoles.
Causes i efectes
El suïcidi resulta d’allò més complex; és multicausal i multifactorial. Ens referim als factors econòmics, socials o biològics, que poden ser determinants. Tanmateix, no existeix cap relació causa-efecte ni explicació lineal que en tregui l’entrellat. Per tant, no es tracta d’arreglar una averia de la psique de la persona, sinó que cal tenir en compte el seu context biogràfic, habitualment contagiat per un insuportable patiment.
D’aquí l’aparició d’alguns mites i creences sobre el suïcidi, com ara que el 90% dels intents deriven d’una malaltia mental, o bé que no són res més que una manera de cridar l’atenció, ambdues sentències mancades de veracitat. També hi ha qui associa el suïcidi amb egoisme o valentia, termes diametralment equívocs. Ara bé, que el suïcidi s’hereta sí que disposa d’un halo de realitat, malgrat que comptem amb una sèrie habilitats que ens poden ajudar a combatre-ho. Són els nostres propis follets, que, com els de Mozart, ens ofereixen alternatives al suïcidi.
