Carrer Ballester, 9, 25002 Lleida

El regal de la independència (emocional)

Equivocadament o no, associem les festes de Nadal als regals, però qualsevol època de l’any resulta idònia per regalar o, fins i tot, regalar-nos. En aquest sentit, “alliberar-se de la dependència emocional és com un regal per a un mateix”, afirma la psicòloga d’Orum Center Laura Ruiz en una nova entrega del nostre podcast, en aquesta ocasió dedicat a les persones que solen oblidar-se de si mateixes per centrar-se en els problemes dels altres fins al punt d’arribar-hi a establir relacions tòxiques.

De fet, més que persones tòxiques, hi ha relacions tòxiques, que es donen quan connecten dos individus que no es fan cap bé l’un a l’altre arran d’una mala dinàmica de parella que s’instal·la entre ambdós. Es tracta de persones que tal vegada no esdevindrien tòxiques en altres relacions, i és que també depèn del moment vital de cadascú, lligat a l’autoestima i la llibertat amb què ens vinculem amb els altres. És clar que hi poden haver trets de personalitat lligats a la dependència emocional, però són casos extrems en què existeix un patró. Parlem de persones que han patit determinades situacions o vivències traumàtiques i, sobretot, una forma de vincular-se durant la infància que les han dut a repetir patrons que s’hauran de reconduir en el marc d’una teràpia.

 

El paper de l’educació

Certament, l’educació forma part del nostre desenvolupament, la qual cosa pot configurar una tendència a vincular-nos de determinada manera, per exemple amb els nostres pares, que podríem reproduir en altres relacions. Aleshores, aquestes pors que hem anat rebent inconscientment al llarg de la infància ens duran a relacionar-nos des de la por d’estar sols amb l’objectiu d’omplir els nostres buits.

Per això resulta tan important l’educació en el sentit de cultivar-nos en totes les nostres àrees: estar sol i estar bé, sense mirar d’escapar de la realitat sinó connectant-nos amb els que ens passa, el que ens fa por per, finalment, afrontar aquest buit.  

 

Signes d’alarma

Per detectar relacions tòxiques, haurem de fer-nos les següents preguntes: com ens sentim amb aquella persona? Ens notem amb energia al seu costat o tot el contrari? Tenim la sensació que ens hem traït a nosaltres mateixos per haver fet quelcom que no ens venia de gust? Si hem creat un enganxall amb l’altri que traspassa el desig per convertir-se en necessitat, és a dir, una mena de droga en l’àmbit amorós o de parella, sens dubte ens trobem davant d’una relació tòxica que, en cas de repetir-se en el temps, pot denotar una intolerància a la soledat.

Cal que hom es guiï pel que sent, perquè cada persona necessita coses diferents. Si la persona amb qui convivim ens genera malestar, li ho expliquem, i si es mostra incapaç d’escoltar-nos, caldrà retrobar-nos per poder tornar a ser nosaltres mateixos. 

Tanmateix, dos anys de pandèmia han desembocat en un augment substancial de les relacions tòxiques, principalment a conseqüència del confinament, que ha empitjorat la salut mental de la població en general, la qual cosa també ha fet ressorgir el que coneixem com a persones vampir, individus que ens xuclaran les energies en tots els àmbits fins que nosaltres aprenguem a posar límits, perquè en el fons tot passa per  decidir quines persones volem a les nostres vides i quines no. Hem de quedar-nos amb les persones pila, aquelles que ens injecten les dosis d’energia necessàries per esdevenir un mateix.  

 

“Más vale malo conocido que bueno por conocer”

No hi ha refrany més desencertat que aquest, atès que hi ha parelles, sovint amb fills, que acostumen a mantenir una relació tòxica, quelcom d’allò més perillós si tenim en compte que és el resultat d’haver anat tolerant determinades actituds que vèiem normals però que en realitat no ho eren. Per aquest motiu, quan ens trobem immersos en el si d’una relació tòxica, cal centrar-nos en el que està passant en comptes de en el que pot passar amb la finalitat de substituir la por al desconegut per fer un pas endavant. Quant a analogia, posem-nos a comparar aquesta situació amb la salut dental: podem arribar a suportar el dolor d’un queixal que ens fa molt mal fins al punt d’acostumar-nos-hi, tot plegat per temor a extirpar-lo; dolorós, i tant, però saps que a la llarga et suposarà un gran alleujament. T’hauràs regalat la llibertat de viure sense dolor….

 

Un regal que et volem fer des d’Orum Centre, ajudant-te a tenir una relació sana, en què puguis créixer i enriquir-te, que no estigui recolzada en la por d’estar sol, propera a l’esclavatge, per la qual cosa resulta tan important revisitar totes aquestes creences a través de la teràpia. Aquest és el nostre regal d’any nou per a tu.

Related Posts

Leave a comment