Autoestima i autoconcepte no són sinònims, però estan estretament relacionats. L’autoestima és la valoració subjectiva que fa una persona sobre si mateixa i l’autoconcepte és la imatge que es té sobre un mateix.
Quan el ‘jo desitjat’ i el ‘real’ es creuen, afloren les inseguretats i frustracions
Les persones estem contínuament comunicant-nos amb nosaltres mateixes, sigui en veu alta o en silenci. En el diàleg interior, com en altres formes de comunicació, hi ha un receptor i un emissor, que en aquest cas és el nostre jo contra el nostre jo. Sovint el nostre “jo desitjat” i el “jo real” es creuen i afloren les inseguretats i frustracions; si ens parlem amb duresa i exigència ens boicotegem a nosaltres mateixos.
Quan un pensament sobre nosaltres va guanyant protagonisme, gairebé sempre en negatiu, es converteix en una creença que encara és més difícil de rebatre. Aquesta creença va lligada a l’educació que hem rebut, part d’aquests pensaments són hereditaris i/o formen part d’experiències passades o afirmacions que ens han dit altres persones i que acompanyen la nostra veu interna. Aquest diàleg interior negatiu tendeix a produir-se en situacions de frustració, d’inseguretat, d’ansietat, o fins i tot a la nit i ens pot portar problemes per dormir.
Existeixen dos tipus de diàlegs interns i aquests marquen la nostra forma d’actuar
El diàleg intern de valença positiva és aquell que és motivador, que no exigeix i que treu a la llum les nostres capacitats, que busca una solució i que ens ajuda a canviar aquells pensaments que ens estan fent sentir malament.
Per contra, el diàleg intern negatiu ens pressiona, exigeix i invalida com a persona, no busca solucions i ens fa viure en una sensació de malestar constant. Si no en tenim cura esdevé una creença que influirà en tot el que fem. Quan el “jo irreal” consumeix el “jo real” sorgeixen trastorns en l’àmbit emocional com l’estrès, l’ansietat, la baixa autoestima, etc.
El paper de la intel·ligència emocional és clau
Conèixer-nos i acceptar les nostres debilitats i abraçar les nostres potencialitats és fonamental per transformar aquells missatges plens d’exigència i inseguretats per altres que valorin els nostres punts forts. Si, per contra, ens creiem aquelles coses negatives que protagonitzen el nostre diàleg interior, l’autoestima es veu molt afectada i, en especial, l’autoconcepte i en definitiva, com ens estem definim a nosaltres mateixos.
Quan coneixem les nostres debilitats i punts forts ens podem centrar en motivar-nos, tenir cura de nosaltres i en definitiva en mantenir una relació sana amb la nostra persona. Si ens sentim bé amb nosaltres, els altres també ho faran, se sentiran acompanyats i tindran confiança en nosaltres. Al contrari, si no estem bé amb nosaltres mateixos podem arribar a imposar un pensament als altres.
La motivació com a punt de transformació
Per transformar aquests pensaments hem de deixar de donar-nos ordres i pressionar-nos, el nostre diàleg interior ens ha de motivar. Si ens donem el dret d’escollir ens imposem menys pressió i deixarem de jutjar el resultat final abans que aquest arribi. Podem arribar a ser la nostra persona tòxica, imposant-nos la perfecció tant físicament com pel que fa al nostre caràcter.
Cal tenir cura del llenguatge durant l’educació dels infants i procurar introduir expressions com “escullo”, “m’agradaria” o “em dono l’oportunitat” i deixar enrere paraules de pressió i exigència. Això els ajudarà a incorporar-les en el seu dia a dia, a créixer sense pressió i amb motivació, els aportarà benestar i maduraran estimant-se molt més.
