Acompanyar els fills i filles durant el camí de l’adolescència requereix, entre altres, amor i diàleg.
Les comoditats del primer món i la rapidesa no ajuden a exercitar la paciència
Com a pares i mares hem de ser conscients que la societat ha canviat radicalment des que érem adolescents, la rutina sembla la mateixa, però vivim en un món global i hipertecnologitzat. Les comoditats del primer món i la rapidesa no estan ajudant a exercitar la paciència. Aquesta rapidesa també impulsa als adolescents a tenir pensaments en contra de l’avorriment.
L’adolescència és un període de decaiguda emocional
Quan deixem enrere la infantesa, etapa en què la gran majoria de sentiments van lligats a la diversió i l’alegria, arriba l’adolescència i apareixen altres sentiments lligats a la maduresa i que generen vulnerabilitat i ofuscació com, per exemple, la ràbia i la frustració.
Instintivament, els pares i mares volem evitar que els nostres fills i filles pateixin o que se sentin frustrats. La solució no és evitar situacions, sinó al contrari, ajudar-los a crear un bon autoconcepte perquè siguin resolutius i sàpiguen gestionar les emocions, ja siguin positives o negatives.
L’autoconcepte se situa als primers anys de vida de les persones i va evolucionant, segons com hagi estat reforçat es desenvoluparà de forma positiva o negativa. És important crear un bon vincle amb els nostres fills i filles, ajudar-los a gestionar emocions, reforçar els moments positius i negatius i, en definitiva, ser un referent per a ells.
El vincle es treballa en petits moments plens d’amor, sense aquests no hi ha un creixement correcte. Quan parlem d’estimar no volem dir que els hem de donar tot allò que ens demanen, perquè les emocions negatives també formen part de l’aprenentatge. Posar normes i límits, imprescindibles per viure en societat, a la llarga acaba generant seguretat als joves.
Com a pares i mares també hem de saber negociar l’educació dels fills i filles, les discrepàncies en la manera de pensar compliquen l’acompanyament d’infants i adolescents.
L’autoestima dels nostres fills i filles dependrà també de les nostres crítiques, aquestes han de ser concretes i no generalitzades. La forma de comunicar-nos és clau, hem de fer l’esforç en conèixer què els agrada, motiva, enfada, etc., i això només s’aconsegueix a través del diàleg.
Les situacions quotidianes com a generadores de taules de diàleg
Malgrat ser una figura materna i paterna, a l’hora de comunicar-nos amb els adolescents ens hem de posicionar d’igual a igual. Posant-nos en el paper d’advocat defensor evitem que se sentin jutjats i pressionats, per tant, el diàleg fluirà i obtindrem informació molt vàlida dels gustos dels nostres fills i filles, de les seves preocupacions, etc.
Cal escoltar més que preguntar perquè el diàleg serà més fructífer si es crea a través de situacions quotidianes mentre mirem una sèrie o escoltem una notícia.
Discutir, enfadar-se o amenaçar no promou el diàleg
No podem oblidar elogiar les seves qualitats i felicitar-los quan aconsegueixen allò que s’han proposat, però sempre des de l’honestedat. Així ajudem a construir aquesta persona coneixent els seus punts forts i els no tan forts; essent conscient de com és serà més fàcil prendre decisions i gestionar emocions.
No existeix un manual per a pares i mares, però hem de ser conscients que formem part del procés de creixement dels fills i filles i que els hem d’acompanyar durant el camí mantenint el vincle i escoltant-los. També hem de deixar que caiguin i cometin errors, perquè d’aquests se n’aprèn.
